No és exagerat ni sensacionalista. El Brasil arriba al Mundial de 2026 com a cinquena millor selecció sud-americana, després que l’Argentina, l’Equador, Colòmbia i l’Uruguai sumessin més punts a les eliminatòries de la CONMEBOL. Mai havia acabat tan avall. 8 victòries, 4 empats i 6 derrotes, una d’elles la primera com a locals en tota la seva història, 0-1 contra l’Argentina d’Scaloni. Són 28 els punts que ha sumat el Brasil, 17 menys que els que va aconseguir per classificar-se al mundial de Qatar.
Però s’ha de tenir en compte que només 4 dels 18 partits han estat amb Carlo Ancelotti a la banqueta. L’exentrenador del Reial Madrid va acceptar el repte després d’acabar la temporada 2024/25 amb el club blanc, suposant la seva primera experiència com a seleccionador. Carletto ja ha dirigit 8 partits: 4 han acabat amb victòria de la canarinha, 2 en empat i 2 en derrota, acumulant 14 gols a favor i només 5 en contra.
El grup de la pentacampiona

El Brasil començarà l’aventura mundialista contra el Marroc, el rival més fort del grup J amb diferència. Serà el primer partit oficial de la selecció marroquina després del desastre de la final de la Copa Àfrica i, segurament, el guanyador asseguri la primera plaça. La segona jornada serà contra Haití, i tot el que no sigui una golejada brasilera serà una sorpresa. I l’últim partit serà amb Escòcia, evidentment més fluixa que el Brasil, però que, si no hi ha sorpreses, s’estarà jugant la classificació als setzens de final per diferència de gols.
L’onze ideal

Carlo Ancelotti no ha pogut fer coincidir encara tots els líders de la selecció brasilera. Els dubtes ja comencen a la defensa. Gabriel serà el central esquerrà, però a la dreta poden jugar Marquinhos o Militao. Ancelotti ha provat també al jugador del Madrid de lateral dret i li ha funcionat. L’opció, sinó, és el lateral de la Roma, Wesley. A la sala de màquines, el doble pivot Bruno-Casemiro està ben establert. A la davantera, Carletto té per escollir. Amb Raphinha de baixa per lesió, Matheus Cunha ocupava la mitjapunta. De fet, el jugador del Barça només ha pogut jugar dos partits des del canvi de seleccionador: un de “10” i l’altre partint de la banda dreta. L’atac brasiler és molt mòbil, i per Vinicius defensa com a davanter centre i actua també de jugador més avançat amb pilota. Això sí, caient molt a banda esquerra. Als extrems, sembla que Ancelotti confia en un jugador que ja coneix com Rodrygo i Estevao ha estat dels més destacats de les últimes aturades per seleccions.
Els punts forts

- Atacants versàtils i mòbils: Vinicius, Raphinha, Rodrygo i Estevao són futbolistes que tenen la capacitat de jugar enganxats a la banda i també en zones interiors. La capacitat de l’atac brasiler de permutar posicions corrent a l’espai i atacant l’esquena de la defensa és una de les seves grans armes. I no només els titulars: també Joao Pedro, Matheus Cunha, Endrick… tots són jugadors mòbils i agressius.
- Dominadors del joc aeri: Gabriel Magalhaes, Eder Militao i Casemiro són apostes segures quan una centrada sobrevola l’àrea, sigui la pròpia o la rival.
- Solucions ofensives des de la banqueta: Si acaben sent aquests 4 els que ocupen l’atac titular, Ancelotti tindrà Joao Pedro, Matheus Cunha, Martinelli, Endrick, Richarlison, Vitor Roque… disponibles per fer mal des de la banqueta. Poques seleccions tenen aquesta profunditat ofensiva.
Els punts febles

- Poc rodatge amb Carletto: Ancelotti no ha tingut cap partit oficial contra un gran rival des que va arribar per poder provar, realment, a quin nivell estan. A més, ha d’esbrinar quin encaix dona a les seves estrelles ofensives sense poder provar-ho prèviament al Mundial.
- Incògnites als laterals: Els laterals naturals del Brasil estan molt lluny del primer nivell. A la dreta, Wesley, Vanderson i Paulo Henrique. I a l’esquerra, Alex Sandro, Douglas Santos i Caio Henrique. Si Militao es troba bé físicament pot resoldre els problemes del lateral dret, però segueix sent un central jugant de lateral. I amb dos extrems a cama canviada sembla poc lògic que cap dels laterals pugui amenaçar en amplitud a camp contrari.
- Imprecisos per sortir de pressions altes: Problema derivat de l’anterior i de no tenir cap especialista en sortida de pilota, ni als centrals ni als pivots. Sí, poden fer mal a l’esquena d’aquestes pressions amb la velocitat dels atacants, però sense migcampistes que puguin girar el joc ni un davanter fort per guanyar duels aeris, sembla complicat.
L’estrella: Vinicius Júnior

Vinicius Júnior és el millor jugador brasiler de la seva generació. És imparable en l’un contra un i força ajudes defensives constantment. Aquest serà el seu primer Mundial com a líder, juntament amb Raphinha, de la canarinha post-Neymar. El seu predecessor no es va apropar mai a la sisena estrella, i la gana i l’ambició desmesurada de Vini, sigui jugant de 9 o per la banda esquerra, obre una nova oportunitat. Ja va ser titular a Qatar i sap de sobres que una actuació memorable en aquest escenari és el que més l’aproparia a la seva anhelada Pilota d’Or.
El seleccionador: Carlo Ancelotti

Carlo Ancelotti va agafar el Brasil en acabar la temporada 24/25. Ha tingut poc temps, però la millora és evident. Ningú ha guanyat més Champions que ell com a entrenador i ara persegueix el seu primer torneig de seleccions. L’italià va heretar una de les pitjors canarinhes de la història, 5a a les eliminatòries amb 28 punts.
Predicció: quarts de final

El Brasil té un potencial ofensiu envejable. I amb Carlo Ancelotti encara és una incògnita. Però, com a mínim, hi ha quatre seleccions que arriben amb més opcions d’aixecar la Copa del Món que el Brasil. Per tant, la meva predicció és que cauen als quarts de final.

