Vint-i-vuit anys ha hagut d’esperar una de les aficions que més es fa notar a les competicions internacionals per viatjar de nou a un Mundial. És la novena participació de la selecció escocesa, i l’objectiu és superar la fase de grups per primera vegada en la seva història. El nou format de 48 equips repartits en 12 grups ha beneficiat clarament els interessos dels de Steve Clark. Amb una victòria i bona diferència de gols, ho tindran tot de cara. Això sí, s’enfrontaran a dues potències del futbol mundial.
El grup d’Escòcia
Escòcia s’estrenarà contra el rival més assequible, amb molta diferència, d’aquest grup C. Les seves opcions per classificar-se passen per golejar Haití. La dificultat augmentarà considerablement a la segona jornada. El Marroc haurà jugat contra el Brasil a la primera jornada, i possiblement arribarà necessitat de punts. Un empat classificaria Escòcia, però el Marroc és millor equip. La fase de grups la tancarà contra la pentacampiona, la selecció del Brasil. Al Mundial del ’98, ’90 i ’82, la canarinha va endur-se el sac de punts. Però Escòcia s’encomanarà a l’esperit del Mundial del ’74, el millor de la seva història, en el qual van empatar a zero.
L’objectiu escocès és passar com una de les vuit millors terceres, amb 3 punts o, si hi ha sort, amb 4. Per cert, els horaris dels partits segur que garanteixen un gran ambient festiu a tota Escòcia, on esperen el mundial des de fa vint-i-vuit anys. Segur.
L’onze ideal
Steve Clark té un grup de futbolistes consolidats en les convocatòries de la selecció escocesa, però no ha repetit onze en cap dels sis partits de classificació per aquest Mundial. La porteria l’ocuparà Angus Gunn, tot i perdre’s els dos últims partits per lesió. A la defensa, l’aposta segura és el capità Andrew Robertson al lateral esquerre. La defensa central és un dels talons d’Aquil·les d’aquest equip. McKenna, esquerrà pel cantó esquerre, i el veterà Hanley semblen els preferits de Steve Clark, però també ha fet jugar John Souttar i Jack Hendry. Al mig del camp també hi ha debat. El jugador més hàbil amb la pilota als peus, Billy Gilmour, no arriba contrastat. Christie és molt superior en la pressió i la recuperació a camp contrari, i més de la corda del seleccionador. A la mitjapunta, caigut sempre al sector esquerre, però amb molt recorregut, jugarà McTominay. La banda dreta, si Clark no planteja un partit extremadament defensiu, hauria de ser pel jove Ben Gannon Doak, el futbolista escocès més desequilibrant. La punta serà per Ché Adams, tot i que Lyndon Dykes també ha ocupat la punta de l’atac.
Els punts forts
- McTominay carregant l’àrea rival: Arribant des de segona línia, i amb un catàleg infinit de rematades de tots els colors, McTominay ha estat el millor jugador de la Serie A 2024/25. I així és com podrà ser determinant al Mundial. El recurs de la centrada lateral és dels pocs que domina Escòcia i McTominay ha d’ocupar zones de perill quan Robertson, McGinn o Doak carreguin la cama.
- La velocitat de Gannon Doak: Ben Gannon Doak és el perfil que li faltava a Escòcia a l’última Eurocopa. Doak pot generar centrades laterals del no-res, i aquesta verticalitat i velocitat per la banda és or per una selecció que li costa moltíssim generar accions de perill.
- Opció Gilmour al mig del camp: Contra defenses tancades o amb la voluntat de travessar pressions altes, l’opció Billy Gilmour és un gran recurs per Steve Clark. Amb el sobrenom de l'”Iniesta escocès” quan cremava etapes al futbol base del Rangers i després del Chelsea, és el jugador més fi de tota la selecció. Això sí, a les illes no està ben vist que un migcampista no superi el metre setanta d’alçada.
Els punts febles
- Línia defensiva lenta i centrals poc fiables: Pateix moltíssim la selecció escocesa quan perd una pilota a camp contrari i el rival activa un contraatac ràpid. Els seus centrals són molt lents a l’espai i Robertson ja no té 25 anys. A més, tampoc són fiables en el duel fora de l’àrea. La combinació d’aquest problema amb la incapacitat de produir un bon volum d’accions ofensives obliga l’equip a tenir molt poc la pilota i esperar als rivals en bloc baix.
- Davanters sense gol: Si McTominay no està encertat en la rematada, molta sort hauria de tenir Escòcia per no caure eliminada a la fase de grups. Ché Adams no és un davanter golejador, Doak pràcticament no ha marcat com a professional i la millor xifra golejadora de Lyndon Dykes són 12 gols a la segona divisió anglesa fa 5 temporades.
- Producció ofensiva limitada: Escòcia no té perfils associatius i li costa molt trobar ocasions de perill que no arribin des de la centrada lateral. És, pràcticament, l’única eina amb la qual pot generar perill. Amb Doak s’obre el ventall de fer mal amb transicions ràpides, però, de moment, sempre emprant a la centrada lateral.
L’estrella: Scott McTominay
Scott McTominay és una de les grans revelacions europees. Va fugir de la crisi del Manchester United, i a Nàpols ja ha aixecat el títol de lliga i el d’MVP de la competició. Des de la banda esquerra, la mitjapunta o el pivot, arriba a l’àrea amb una gran varietat de rematades. És incansable i omnipresent a la zona central. Fa 1,91 d’alçada, i la seva gambada conduint les transicions també és diferencial.
El seleccionador: Steve Clark
Steve Clark és el seleccionador escocès des del 2019. Va trencar una ratxa de 23 anys sense jugar Eurocopes disputant-ne dues consecutives i ara trenca la sequera de 28 anys sense Mundial. Sempre més pendent de no encaixar que del futbol ofensiu, ha rebut crítiques pel seu conservadorisme. Tot i això, els seus canvis i la seva pissarra van classificar Escòcia contra Dinamarca.
Predicció: setzens de final
Escòcia té una oportunitat única per trepitjar una fase eliminatòria per primera vegada en la seva història. Haurà de golejar Haití i no ser golejat pel Marroc ni pel Brasil. No ho tindrà gens fàcil, però el nou format és benevolent amb els tercers classificats (només queden eliminats 4 de 12). A partir de la fase final, tot el que no sigui caure als setzens serà una gran sorpresa.