L’Equador és una de les grans potències defensives d’aquest cicle mundialista. Només ha encaixat 5 gols en els 18 partits de la fase de classificació sud-americana. I, des que Sebastián Beccacece és el seleccionador equatorià, només han encaixat 4 gols en 16 partits. Uns registres increïbles. A més, només ha perdut 1 d’aquests partits: contra el Brasil el setembre del 2024 per 1-0. Entre l’estructura propícia que ha muntat Beccacece i els grans perfils defensius dels quals disposa (Pacho, Hincapié, Ordoñez, Caicedo…), l’èxit defensiu està garantit. Ara, el repte és aconseguir convertir aquesta solidesa defensiva en resultats. I, ofensivament, és on pateix la selecció equatoriana.
Objectiu: passar sense patir
L’Equador començarà el seu camí al Mundial contra la Costa d’Ivori. Els de Beccacece passaran a la següent fase sense patir si aconsegueixen els tres punts en aquest primer partit. És un partit importantíssim pels interessos equatorians, perquè el segon partit és contra una selecció d’un nivell menor com Curaçao, i la tercera jornada és contra la gran favorita del grup: Alemanya. L’objectiu de l’Equador ha de ser arribar al partit contra els alemanys amb sis punts i disputar-se la primera posició sense mirar enrere.
L’onze ideal
No hi ha gaires dubtes amb l’esquema de l’Equador: serà un 4-4-2. A la porteria jugarà Hernán Galíndez, el porter de 39 anys de l’Huracán argentí. Beccacece té dues opcions a la defensa. La primera, i la més probable, és que jugui Joel Ordoñez, del Bruixes, de lateral dret, Willian Pacho, del PSG, i Piero Hincapié, de l’Arsenal, com a centrals i Pervis Estupiñán, del Milan, de lateral esquerre. Però també té l’opció de desplaçar Hincapié al lateral esquerre, on està jugant a l’Arsenal, Ordoñez a l’eix de la defensa i que sigui Alan Franco, de l’Atlético Mineiro, el lateral dret titular. Al mig del camp, Moisés Caicedo, del Chelsea, i Pedro Vite, del Pumas mexicà, són les opcions segures al mig del camp. A la banda esquerra, Nilson Angulo, del Sunderland, sembla intocable. A la dreta pot jugar Angelo Preciado, també del Mineiro i també lateral, o John Yeboah, del Venècia i més ofensiu. La referència ofensiva també és clara: Enner Valencia, del Pachuca mexicà i el màxim golejador de la selecció als Mundials. El seu acompanyant serà Gonzalo Plata, del Flamengo. El jove de 17 anys Kendry Páez, més mitjapunta i ara cedit a River Plate, és l’opció per acumular més pilota.
Els punts forts
- Pressió alta per obligar a jugar en llarg: La pressió alta equatoriana no és només per recuperar prop de l’àrea rival i saltar-se la fase de construcció, sinó que obliguen a jugar en llarg als rivals perquè se saben superiors al joc aeri i en el duel defensiu. Són especialistes en incomodar els plans de partit inicials dels entrenadors rivals i obligar-los a cedir la possessió gràcies a la pressió i el domini en els duels.
- Bloc baix impenetrable: Els registres defensius de l’Equador no són casualitat. Pacho, Ordoñez i Hincapié dominen la defensa de l’àrea i Caicedo és una autèntica escombra al mig del camp. A més, és un equip molt ordenat i la distància entre línies és mínima sempre.
- Qualitat en sortida i construcció: Són quatre grans jugadors a la primera línia els que té l’Equador. Estupiñán és un gran passador, i Pacho i Hincapié estan acostumats a la màxima exigència als seus clubs. A camp propi o camp contrari, tenen peu per trobar passades interiors per superar i travessar blocs rivals.
Els punts febles
- Molt poc gol: L’Equador no té futbolistes golejadors. L’únic és Enner Valencia, però ja té 36 anys i les cames li pesen. Continua fent gols amb la selecció (de fet, en va fer pràcticament la meitat dels gols equatorians a les eliminatòries), però no és un davanter de talla mundial. I ni Plata, ni Páez, ni Angulo, ni Yeboah ni cap dels acompanyants del davanter del Pachuca tenen un gran olfacte golejador.
- Equip descompensat: Si a la defensa tens a Pacho i Hincapié, amb Caicedo per davant, i a la davantera tens a Valencia, Plata i Angulo, tens un equip descompensat. Els falta qualitat al davant, i això és el que els impedeix arribar al següent esglaó.
- Manca precisió a l’últim terç: L’equip està descompensat perquè manca aquesta qualitat diferencial a l’últim terç per desembussar defenses tancades. Gonzalo Plata és desequilibrant però no és suficient.
L’estrella: Moisés Caicedo
Moisés Caicedo és un dels millors pivots d del món i és l’ànima equatoriana. Enner Valencia és la referència ofensiva, Pacho és el millor defensor, però Caicedo és la cola que enganxa l’equip i que li permet defensar com poques seleccions a totes les altures del camp. És intens, ràpid al tall, i també precís amb pilota. Ordena l’equip en atac i té un gran xut llunyà.
El seleccionador: Sebastián Beccacece
Sebastián Beccacece va agafar la selecció equatoriana després de la Copa d’Amèrica 2024. Des d’aleshores, només ha perdut 1 dels 16 partits que ha dirigit. I encaixant només 4 gols. És a dir, encaixa 1 gol cada 4 partits. Amb aquesta dada ja s’entén l’estil de l’argentí. El seu objectiu és elevar la selecció al primer nivell. De moment, ho està fent. Ara ha de fer el pas definitiu.
Predicció: vuitens de final
L’Equador superarà un partit d’eliminatòries d’un Mundial per primera vegada a la seva història. Però no té la qualitat ofensiva com per arribar més lluny. Això sí, a una eliminatòria a un partit, li pot complicar les coses a qualsevol que no tingui el dia. Si no estàs inspirat ofensivament, no li fas gol a l’Equador. Així de simple.