Al-Nashama, els braus, els valents. Aquest és el sobrenom de la selecció jordana, que debutarà en una Copa del Món enguany. La selecció actual, dirigida pel marroquí Jamal Sellami, ha demostrat la seva valentia escollint el model de joc que més els apropa a competir amb qualsevol rival. En aquest cas, cedir la iniciativa als contrincants, aguantar en un bloc baix amb un 5-4-1 ben compacte i esperar la seva oportunitat al contraatac. Estar acostumats a perdre la possessió de pilota els situa un pèl per sobre respecte a la resta de ventafocs repartides pels diferents grups mundialistes. Algunes estan acostumades a tenir més volum de pilota contra els rivals de les seves confederacions i no ho podran traslladar al més gran dels escenaris. En canvi, Jordània ho té fàcil: només cal fer algun retoc i resar a què ni Àustria, ni Algèria, ni l’Argentina tinguin el dia. El més probable és que tornin a casa sense puntar, però, tot i això, continuaran sent herois al seu país.
Puntuar seria un somni
Jordània debutarà en el seu primer Mundial contra Àustria. Un rival que dominarà i ofegarà els jordans. La segona jornada serà contra Algèria. Una selecció que li pot costar atacar posicional, però que és molt favorita de qualsevol de les maneres. I tancarà la fase de grups contra la campiona del món, l’Argentina. Jordània, simplement, ha de gaudir del partit i tornar amb bones sensacions.
L’onze ideal
Jamal Sellami ha establert un 5-4-1 en defensa convertit en un 3-4-2-1 en atac. A la porteria, la titularitat és de Yazeed Abulaila, de l’Al-Hussein jordà. Els tres centrals són Abdallah Nasib, de l’Al-Zawraa iraquià, Yazan Al-Arab, del FC Seül sud-coreà, i Mohammad Abualnadi, del Selangor malaisi. El primer central en rotació és Husam Abu Dahab, de l’Al-Faisaly iraquià. Al carril dret, el titular és l’experimentat Ehsan Haddad, també de l’Al-Hussein, però va patir una lesió greu al tendó d’Aquil·les al juny i encara no està recuperat. El seu suplent és el seu company d’equip Ahmad Assaf. El carriler esquerre més ben posicionat és Mohannad Abu Taha, de l’Al-Quwa iraquià. El doble pivot l’ocupen Nizar Al-Rashdan, amb millor peu i del Qatar SC, i Ibrahim Saadeh, de l’Al-Karma de l’Iraq. El millor futbolista és l’extrem dret, Mousa Tamari, de l’Stade de Rennes francès. A l’altra banda, el també hàbil Mahmoud Al-Mardi, de l’Al-Hussein. El davanter titular és Yazan Al-Naimat, de l’Al-Arabi qatarià, però s’ha trencat els encreuats i no arribarà al Mundial. El seu lloc l’ocuparà Ali Olwan, màxim golejador jordà als classificatoris asiàtics i jugador de l’Al-Sailiya també del Qatar.
Els punts forts
- Bloc baix sòlid en 5-4-1: Jordània està còmoda defensant en un bloc baix, amb una línia de cinc defensors, una de quatre pel davant i deixant només un davanter a la tercera línia. Els permet ser competitius i, amb ajudes i esforços constants, pal·liar la manca de nivell individual en defensa.
- La qualitat individual d’Al-Madri i Tamari: Si els jordans tenen opcions de fer algun gol aquest Mundial, serà gràcies a les individualitats d’Al-Madri i, sobretot, de Tamari. Són els dos extrems els que, normalment, han de fabricar els atacs de la selecció amb una notable inferioritat numèrica.
- Haddad apareixent en segona línia: El carriler dret, Haddad, és el soci de Tamari a la banda dreta. Si l’extrem de l’Stadde de Rennes aconsegueix retenir la pilota al camp contrari, Haddad és el primer que se suma a l’atac donant-li opcions per fora. Tècnicament és prou bo per oferir-li alternatives a l’acció individual.
Els punts febles
- Problemes quan surten del bloc baix: Quan fan un pas endavant, els superen fàcilment: per dins, per fora o a l’espai. El ritme de pilota els supera i no aconsegueixen robar pilotes que permetin atacar ja prop de la porteria rival.
- Joc interior inexistent: Els dos pivots es dediquen a recollir segones jugades i a defensar les passades interiors. En sortida de pilota no els utilitzen (superen sempre en llarg o per fora) i la construcció de les jugades no passa per ells.
- Esquenes de carrilers i centrals saltant fora: Quan fan aquest pas endavant i surten del bloc baix, els seus centrals queden molt exposats a l’espai. No són ràpids i no estan còmodes. A més, tancant amb tres centrals, quan els carrilers abandonen la línia de cinc, les esquenes queden descobertes i els centrals arriben tard a les cobertures.
L’estrella: Mousa Tamari
Mousa Tamari és l’únic futbolista jordà a les cinc grans lligues europees. Juga a l’Stade de Rennes francès i és una peça important. Esquerrà a l’extrem dret, és de peus ràpids i conduccions potents. És agressiu en l’un contra un i tots els tocs que fa són bons i amb sentit. És, amb diferència, el millor jugador de la selecció. I, a vegades, juga massa sol.
El seleccionador: Jamal Sellami
Jamal Sellami, marroquí de 55 anys, és el seleccionador de Jordània. L’últim que ha fet abans del Mundial ha estat portar-la a la final de la Copa Àrab. Va perdre contra el Marroc a la pròrroga. Però ha classificat els jordans per primera vegada a una Copa del Món construint un equip sòlid en defensa i que no regala res. El 5-4-1 en fase defensiva pot incomodar més del que pot semblar.
La predicció: fase de grups
Les tres primeres posicions del grup J se les repartiran l’Argentina, Àustria i Algèria. Jordània no ha tingut sort amb el sorteig i té gairebé impossible avançar a la fase eliminatòria en el seu debut mundialista.