Bèlgica continua immersa en la transició de l’era daurada cap a la nova generació. Alderweireld, Vertonghen, Hazard, Carrasco i Mertens ja no hi seran. Al 2022 ja no hi van anar Kompany, Fellaini, Chadli ni Dembélé. Els que sí que aguanten respecte a la històrica tercera posició aconseguida al Mundial de Rússia del 2018 són Courtois, De Bruyne, Tielemans, Lukaku i potser Witsel. Ara, encaren el primer torneig en què l’estrella és dels joves. Doku ha donat una passa endavant i haurà d’ajudar la generació anterior a tancar la seva carrera amb un bon Mundial. De moment, ha tingut sort. El grup és molt assequible i el camí cap als quarts de final, també (si no hi ha sorpreses). Això sí, Doku no és Hazard i Bèlgica encara enyora el lideratge defensiu de Kompany
Un grup molt assequible
Bèlgica començarà la Copa del Món contra Egípte, a la segona jornada es medirà amb Iran i tancara amb la més fluixa, Nova Zelanda. Els diables vermells són favorits sobre tots els rivals. Es poden permetre un empat, però un ple de victòries és molt factible
L’onze ideal
Rudi Garcia utilitza un 4-2-3-1 i, en alguna vegada, s’adapta amb un 4-3-3. A la porteria, si es recupera mínimament bé, jugarà el millor porter del món, Thibaut Courtois. A la defensa, hi ha una mica més de debat, però els titulars són Thomas Meunier, del Llilla, al lateral dret, els dos centrals són Zeno Debast, de l’Sporting de Portugal, i Arthur Theate, de l’Eintracht de Frankfurt, i el lateral esquerre és Maxim De Cuyper, del Brighton. El doble pivot és el mateix que el de l’Aston Villa: Amadou Onana amb Youri Tielemans. La mitja punta l’ocupa Kevin De Bruyne, ara al Nàpols. L’extrem esquerre és Leandro Trossard, de l’Arsenal, i per la dreta juga Jérémy Doku, del Manchester City. La tercera opció per banda és Alexis Saelemaekers, del Milan. Quan juga, Doku passa a l’esquerra, on juga normalment al City. El davanter centre és Romelu Lukaku, també del Nàpols. Però els seus problemes físics han donat moltes oportunitats a Charles De Ketelaere, de l’Atalanta, amb un perfil més mòbil i associatiu.
Els punts forts
- Mig del camp equilibrat de primer nivell: Bèlgica té tres perfils molt complementaris per dins. Amadou Onana és una bèstia física, guanyador de duels nat i rapidíssim al tall. Youri Tielemans és la brúixola i l’equilibri, sempre a lloc i donant continuïtat als atacs. I De Bruyne és la màgia i l’arribada de segona línia.
- Atac basat en els extrems: La forma que té la selecció belga de simplificar els atacs i fer mal és amb els extrems. Sobretot amb Doku, òbviament. Meunier és un gran soci per ell a la dreta. A l’altre costat, també hi ha dos jugadors que s’entenen bé i són bons atacants: Trossard i el lateral De Cuyper, que és millor amb pilota que sense.
- Lukaku temporitzant, De Bruyne arribant: Lukaku i De Bruyne són els dos atacants amb més galons. I són molt útils per a Rudi Garcia. Lukaku té la capacitat de rebre d’esquena i combinar des d’aquesta posició. També de rebre aïllat i temporitzar sense perdre la pilota fins que arriben els seus companys. I el De Bruyne d’aquesta Bèlgica és pràcticament un davanter. Ataca l’àrea constantment i ataca les bandes dels centrals.
Els punts febles
- La incògnita física de Lukaku i De Bruyne: Són dos futbolistes importantíssims, però que han patit molt físicament aquest últim any. De Bruyne va estar més de quatre mesos fora per una lesió als isquiotibials i Lukaku se n’ha perdut més de cinc, també lesionat als isquiotibials.
- Línia defensiva tendra: Ni Theate, ni Meunier, ni De Cuyper són especialistes defensius. Contra Gal·les van patir molt. Debast és el més dominant en el duel i en la defensa de l’àrea, però no és suficient.
- Les pressions rere pèrdua sobre Onana: Amadou Onana no és un futbolista fiable quan té la pilota sota pressió a camp propi. S’ajuda del seu físic per aguantar contactes i protegir la possessió, però li costa girar-se i no és precís en la passada. De fet, se sent més còmode i és millor jugant en llarg.
L’estrella: Jérémy Doku
Jérémy Doku és un dels millors dribladors del món. És imparable en l’un contra un i amb la selecció està més encertat de cara a porteria. Pot jugar als dos extrems, i també rebre a zones interiors. Meunier l’ajuda a rebre l’abans possible. El repte és capitalitzar tot el perill que genera decidint millor quan trepitja l’àrea i quan ha de definir. Eleva de nivell la selecció.
El seleccionador: Rudi Garcia
Rudi Garcia va agafar la selecció Belga després d’una Nations League desastrosa havent caigut als vuitens de l’Eurocopa. Va perdre el seu primer partit al càrrec, però, des d’aleshores, suma 6 victòries i 4 empats. Té la responsabilitat de dirigir la transició de l’època daurada i confiar en els joves belgues repartits per tota Europa. De moment, la vella guarda encara domina els onzes.
Predicció: quarts de final
Bèlgica té un camí fàcil cap als quarts, si no es complica la vida a la fase de grups. Es trobaria amb una tercera als setzens i amb la líder del grup D (Estats Units, Paraguai, Austràlia o el guanyador del play-off entre Eslovàquia, Kosovo, Romania i Turquia) als vuitens. És molt factible que avancin. Això sí, no crec que tinguin la capacitat d’eliminar les seleccions dels primers esglaons (Espanya, França, Portugal, Alemanya, l’Argentina o el Brasil).