La selecció d’Algèria és una de les que té millors records de la seva última participació en una Copa del Món. Va ser al Brasil, l’any 2014. Era la quarta vegada que jugava un Mundial. Va perdre el primer partit amb Bèlgica després d’avançar-se amb un gol de Feghouli, va superar Corea del Sud per quatre a dos i, quan se la jugava amb Rússia, va empatar a un per avançar a uns vuitens de final per primera vegada en la seva història. Allà esperava Alemanya, que acabaria eliminant el Brasil per set a un i guanyant-li la final a Argentina a la pròrroga. Doncs Algèria li va jugar de tu a tu i va estar molt a prop d’eliminar Alemanya. La mannschaft es va acabar imposant per dos gols a un a la pròrroga. Les guineus del desert tornen a un Mundial dotze anys després i amb un repte pràcticament impossible: igualar la gesta dels Slimani, Feghouli, Brahimi i companyia. Només repeteix un futbolista: el central Aïssa Mandi. Amb una barreja d’experiència i talent jove de primer nivell, el repte real algerià serà superar la fase de grups.
Argentina i Àustria seran els rivals a batre
Algèria començarà el Mundial contra la campiona del món: l’Argentina. No juguen a la mateixa lliga, però puntuar no és impossible. Aquest hauria de ser l’objectiu. Puntuar o competir amb bones sensacions per afrontar els dos partits següents. La segona jornada serà contra Jordània, que és la selecció més fluixa del grup amb molta diferència. Aquí sí, victòria obligatòria d’Algèria si vol somniar amb avançar de ronda. I, si no hi ha cap sorpresa, es jugarà la segona posició amb Àustria a l’últim partit. La selecció centreeuropea està un pèl per sobre de la nord-africana.
L’onze ideal
Petković utilitza un 4-2-3-1, encara que, a vegades, escull un 4-3-3. A la porteria, des de la Copa d’Àfrica, el titular és Luca Zidane, del Granada de la segona divisió espanyola. La defensa de quatre la formen Rafik Belghali, del Hellas Verona, indiscutible al lateral dret, Aïssa Mandi, del Lilla, formant parella de centrals amb Ramy Bensebaini, del Dortmund i amb Rayan Aït-Nouri, del Manchester City, al lateral esquerre. El doble pivot el formen Ismaël Bennacer, del Dinamo de Zagreb, amb Hicham Boudaoui, del Niça. Quan falla Bennacer, propens a lesionar-se, Petković confia amb Ramiz Zerrouki, del Twente holandès. Ibrahim Maza, del Bayer Leverkusen, és el mitjapunta. Per la banda dreta juga Riyad Mahrez, de l’Al-Ahli saudita, i per l’esquerra Farès Chaïbi, de l’Eintracht de Frankfurt. El suplent de Mahrez és l’hàbil Anis Hadj Moussa, jugador del Feyenoord, i el de Chaïbi és Adil Boulbina, de l’Al-Duhail qatarià, i autor de la victòria als vuitens de final de la Copa d’Àfrica contra la República Democràtica del Congo. El davanter centre és el petit i hàbil Mohamed Amoura, del Wolfsburg. L’altra opció a la punta és Amine Gouiri, de l’Olympique de Marsella, que es va perdre la Copa d’Àfrica per lesió.
Els punts forts
- Molt talent ofensiu: Algèria acumula molt talent i molta qualitat tècnica a la mitjapunta, als extrems i a la punta. I no només a l’onze titular, també a la banqueta: Mahrez, Maza, Chaïbi, Amoura, Hadj Moussa, Gouiri…
- Bennacer dirigint l’equip (si pot): Si Bennacer arriba al Mundial en bones condicions físiques, el terra i el sostre de la selecció algeriana s’eleven immediatament. És l’únic jugador que ha demostrat poder controlar l’equip i escollir bé les passades en qualsevol altura.
- Velocitat i mobilitat al voltant de Mahrez: Riyad Mahrez està molt lluny de la seva millor versió, sobretot en l’apartat físic. I es nota en els canvis de ritme i en la velocitat punta. Però Mahrez és ara qui arma els atacs i crea les associacions amb Maza, Chaïbi i Amoura.
Els punts febles
- Centrals poc fiables en el duel i a l’espai: Quan s’exposen al contraatac, Aïssa Mandi i Ramy Bensebaini pateixen molt corrent a l’espai. A més, sobretot Bensebaini, tampoc són fiables en els duels amb els davanters. Qualsevol pilota dividida es pot convertir en una ocasió clara per l’equip rival si el davanter és prou hàbil.
- Les lesions de Bennacer: A l’equip li manca una àncora quan Bennacer falla. Cap dels altres migcampistes que van convocats just abans del Mundial (Titraoui, Aouar i Zerrouki) té la capacitat de controlar els partits i de ser la referència al carril interior. Se li pot fer molt llarga la Copa del Món a Algèria sense Bennacer.
- Dubtes a la porteria: Luca Zidane s’ha fet amb la porteria algeriana des que va anunciar que jugaria amb les guineus del desert i no amb França. És un porter de la segona divisió espanyola. Els altres porters convocats al març són Anthony Mandréa, del Caen de la tercera divisió francesa, Melvin Mastil, del Stade Nyonnais de la segona suïssa, i Kilian Belazzoug, del filial del Rennes que juga a la cinquena divisió francesa. Falta nivell.
L’estrella: Riyad Mahrez
Riyad Mahrez és el millor jugador algerià de la història. Ha fet història a Leicester, a Manchester i a la selecció. Ho ha guanyat pràcticament tot. La seva qualitat i talent jugant a la banda dreta de l’atac, a cama canviada, és indubtable. Però ja té 35 anys i en fa gairebé tres que juga a l’Aràbia. El físic no li dona per guanyar partits ell sol. Però la màgia la conserva i treu suc de cada control orientat.
El seleccionador: Vladimir Petković
Vladimir Petković, nascut a Bòsnia i amb nacionalitat suïssa, va agafar el timó de la selecció d’Algèria després del desastre de la Copa d’Àfrica del 2023. Ja ha entrenat a un Mundial, però amb Suïssa el 2018. I va caure als vuitens amb Suècia. Amb Algèria, ha dirigit 25 partits i només n’ha perdut 3. Posa per davant la col·lectivitat de les estrelles. De moment, li va bé.
Predicció: setzens de final
La selecció d’Algèria passarà a la següent fase com a una de les vuit millors terceres. Ja sigui amb 3 punts i una bona diferència de gols, o amb 4 punts havent empatat amb Àustria. Però pensar més enllà dels setzens és molt complicat pels nord-africans. I, com a tercera, no tindria un duel complicat a la primera eliminatòria: segons la meva simulació s’enfrontaria amb Suïssa. Tot i això, crec que no tenen nivell per trepitjar els vuitens.