Curaçao ha aprofitat l’ampliació del Mundial a 48 equips i que tres dels millors equips de la CONCACAF juguen la Copa del Món com a organitzadors per classificar-se per primera vegada. Tot això, amb només un futbolista nascut a Curaçao. La resta són nascuts als Països Baixos. Tampoc tenen cap jugador que jugui a alguna de les cinc grans lligues europees. Juntament amb Haití, es convertiran en les dues seleccions amb pitjor rànquing FIFA en jugar un Mundial (arribaran al Mundial ocupant posicions pròximes a la 80a), només superades per Corea del Nord al Mundial de Sud-àfrica 2010, que era la 105a en aquell moment.
Un debut per la història
Curaçao debutarà a un Mundial contra Alemanya. Debut, per tant, immillorable per la part simbòlica, però impossible per la part esportiva. Puntuar a la segona jornada també sembla inassolible per l’Onada Blava. L’Equador buscarà tancar la seva classificació per la fase final ja al segon partit. L’última jornada serà contra la Costa d’Ivori. El rival més assequible per Curaçao, però pensar en un possible empat és, a la pràctica, somniar despert.
L’onze ideal
Tot i que Fred Rutten encara no ha dirigit cap partit després de la renúncia de l’anterior seleccionador, Dick Advocaat, no s’esperen canvis respecte a l’anterior etapa. El mateix Rutten ha reconegut que vol donar continuïtat al projecte d’Advocaat. Per tant, Curaçao jugarà amb un 4-3-3 en atac aquest Mundial. La porteria la defensarà el porter de 37 anys del Miami FC de la segona categoria del futbol estatunidenc, Eloy Room. No és, ni molt menys, una garantia sota pals. La defensa la formarà Shurandy Sambo, de l’Sparta Rotterdam, Richedly Bazoer, del Konyaspor, Armando Obispo, del PSV i Sherel Floranus, del PEC Zwolle. Roshon van Eijma, del Waalwijk de la segona divisió holandesa, també ha jugat molt a l’eix de la defensa i podria ser la parella de Bazoer. Els germans Bacuna són indiscutibles al mig del camp. El gran, Leandro, de l’Igdir de la segona divisió turca, en el rol de contenció i el petit, Juninho, del Volendam holandès, amb més llibertat. Però el que té més llibertat en aquesta sala de màquines és Tahith Chong, del Sheffield United de la segona anglesa. Extrem dret o mitjapunta, Chong és el jugador que millora els atacs de Curaçao. Als extrems, Sontje Hansen, del Middlesbrough, i Kenji Gorré, del Maccabi Haifa, són els millors posicionats per començar com a titulars. També hi han jugat Jearl Margaritha, del Beveren de la segona belga, Jeremy Antoisse, del Kifisias grec i Brandley Kuwas, també del Volendam. A la punta d’atac, la confiança està dipositada en Jürgen Locadia, també jugador del Miami FC. Però el màxim golejador de les eliminatòries prèvies ha estat el seu teòric suplent, Gervane Kastaneer, del Terengganu de Malàsia, amb 5 gols en 4 partits.
Els punts forts
- Còmodes en bloc baix: Tot i que estan acostumats a jugar contra seleccions d’un nivell molt inferior al que es trobaran a la fase de grups del Mundial, Curaçao ja ha aconseguit treure petroli contra seleccions superiors utilitzant un bloc baix. Va ser el cas de l’empat a un contra el Canadà a la fase de grups de la Copa d’Or de l’estiu del 2025.
- Reiniciar després de robar: No se solen precipitar després de robar i són capaços de reiniciar i reciclar atacs que no van enlloc. De nou, és molt més fàcil fer-ho contra les Bermudes que contra Alemanya, però l’automatisme existeix.
- Chong com a catalitzador: Tahith Chong és molt millor que la resta d’atacants de Curaçao. Juga a un altre ritme. I, per això, activa i accelera els atacs cada vegada que rep pilota. Això sí, només ha disputat dos partits amb l’Onada Blava i, per aquesta diferència de nivell, no s’entén gaire amb els seus companys. No aconsegueix trenar combinacions ni parets. Ara, Chong tampoc és cap meravella. És l’extrem dret suplent del Sheffield United de la Championship anglesa.
Els punts febles
- Desconcentrats en vigilàncies ofensives: Han patit molt contra seleccions molt menors de la CONCACAF al contraatac. Trinidad i Tobago i les Bermudes han castigat a Curaçao, que no té una bona transició defensiva després de pèrdues (recurrents) a la zona de mitjos intentant trenar atacs posicionals.
- Imprecisió en zones interiors: Ni els germans Bacuna ni Chong es caracteritzen per la seva capacitat de guardar la pilota i acumular passades a camp contrari. Quan ho han necessitat, no ho han aconseguit. Tampoc a l’últim terç.
- Pilota aturada defensiva: Bermudes va retallar distàncies en el seu partit contra Curaçao amb una falta lateral molt mal defensada i el Canadà li va fer l’1-0 a la Copa d’Or de l’estiu de la mateixa manera. En aquest cas, aprofitant un refús al punt de penal que cap jugador de Curaçao va saber llegir. El ritme i intensitat de l’Onada Blava és molt inferior als de les grans seleccions i es nota.
L’estrella: Tahith Chong
Tahith Chong és l’únic jugador de la selecció nascut a Curaçao i, tot i que només ha jugat dos partits després de nacionalitzar-se, ja ha sumat dos gols i una assistència. Extrem dret al Sheffield United, ocupa el carril interior dret de Curaçao. Juga a un ritme superior a la resta de companys, que els hi costa entendre’l. Accelera totes les accions.
El seleccionador: Fred Rutten
Fred Rutten, holandès de 63 anys, ha hagut de substituir Dick Advocaat com a seleccionador de Curaçao, que ha fet un pas al costat per problemes de salut de la seva filla. Advocaat va classificar-los per primera vegada, i, de moment, Rutten és un perfil continuista. Ell mateix ho va dir. Havia entrenat el PSV amb Van Nistelrooy.
Predicció: fase de grups
És molt difícil que Curaçao aconsegueixi puntuar en algun dels tres partits que jugarà al Mundial. I és pràcticament impossible que passi de la fase de grups. De la mateixa manera que Haití, el seu premi és jugar contra les millors seleccions del món i defensar la dignitat del seu territori.