La selecció d’Egpite no enganya. Sap quins són els seus punts forts i en quines situacions pateix. Hossam Hassan ho té clar. Amb una defensa i mig del camp ple de futbolistes de la lliga egícpia, qatariana o emiratiana, el més sensat és formar un bloc reactiu i defensiu. I si li sumes que els seus dos davanters són estrelles del Liverpool i del Manchester City, la forma de l’equip és clara: esperar l’errada del rival i castigar en transició. Egipte té més recursos, gràcies, sobretot, a Marmoush i Salah, però els fonaments sobre els quals s’erigeix la selecció són aquests. A més, en la quarta Copa del Món que jugarà Egipte, encaren el repte de guanyar un partit per primera vegada.
Un grup per somniar
Egipte començarà l’aventura mundialista contra l’equip més potent del grup, la selecció belga. Els de Hassan no són favorits, però rascar un empat no és descartable. A la segona jornada es decidiran les seves opcions per acabar en segon lloc d’aquest grup G. Nova Zelanda és una selecció menor i els tres punts serien vitals per afrontar l’última jornada contra el rival per la segona plaça: l’Iran. Egipte té millors noms i, a priori, és favorita.
L’onze ideal
El dibuix preferit de Hossam Hassan és el 5-3-2, variant les altures dels tres migcampistes. Normalment, juga un mitjapunta per davant de dos pivots. El porter titular és Mohamed El Shenawy, de l’Al-Ahly egipci. El carril dret és per Mohamad Hany, també de l’Al-Ahly. El seu company d’equip, Yasser Ibrahim, és el central dret. A l’eix de la defensa juga Hossam Abdelmaguid, del Zamalek també egpici. Al perfil esquerre, Ramy Rabia, de l’Al-Ain emiratí. I al carril esquerre, Ahmed Fatouh, també del Zamalek. Mohamed Hamdi, del Pyramids FC, és el millor per aquest carril, però es va trencar els lligaments encreuats als vuitens de final de la Copa d’Àfrica contra Benin i no podrà jugar el Mundial. Al mig del camp, Hassan té diferents opcions. Marwan Ateya, de l’Al-Ahly, i Hamdy Fathy, de l’Al-Wakrah qatarià, amb Emam Ashour, també de l’Al-Ahly, per davant van ser els escollits a la Copa d’Àfrica. També són opcions interessants Mahmoud Trezeguet i Ahmed Zizo, els dos també de l’Al-Ahly. Amb un perfil més d’extrem tenen a Ibrahim Adel, del Nordsjaelland danès. Al davant no hi ha dubtes: Omar Marmoush, del Manchester City, i Mohamed Salah, que jugarà al Liverpool fins a final de temporada.
Punts forts
- Còmodes en bloc baix: És com millor se sent la selecció egípcia i és com ha aconseguit tornar a ser competitiva. Un bloc molt estret, molt difícil de superar per dins, i sòlid en la defensa de l’àrea i dels atacs posicionals.
- Marmoush i Salah a la transició: Quan Egipte recupera i aconsegueix activar Marmoush i Salah a la transició, genera molt perill. Els rivals veuen que necessiten més futbolistes a camp contrari per superar el bloc baix que planteja Hassan i acaben afluixant les vigilàncies defensives. Aquí és quan fa mal Egipte. Perquè Salah conduint i Marmoush corrent són letals.
- Els descensos dels puntes compensants amb ruptures: És un dels mecanismes que té perfeccionats en atac. El punta proper fa un desmarcatge de suport per treure un central de zona (que ha de saltar perquè els dos davanters d’Egipte són bons i no els pots deixar girar), el carriler del costat pilota ataca aquest espai a l’esquena del central i, mentrestant, el punta contrari també ha atacat l’espai per atacar una possible centrada al segon pal.
Els punts febles
- Sortida de pilota ofegada amb facilitat: A la mínima pressió, la primera línia de la sortida de pilota egípcia s’ha de treure la pilota de sobre. No tenen la capacitat per superar amb passades interiors i poden patir molt contra seleccions amb pressions altes, sobre la sortida o sobre la pèrdua, i amb centrals dominants en el duel.
- Dificultats per trepitjar àrea contrària: Per això mateix els costa molt trepitjar l’àrea contrària. Tenen la sort de tenir dos futbolistes que necessiten poc per generar molt, però no sempre és suficient. Per exemple, van eliminar a la Costa d’Ivori als quarts de final de la Copa d’Àfrica amb 8 tocs a l’àrea rival, per 25 que en van fer els ivorians. Contra el Senegal també van perdre aquesta estadística, en aquest cas per 15 a 9, però només van rematar 3 vegades, només 1 a porta, per 12 rematades senegaleses, 4 d’elles entre els 3 pals.
- S’enfonsen amb facilitat: La seva natura reactiva i que prioritza la defensa a l’atac els fa, a vegades, enfonsar-se amb massa facilitat.
L’estrella: Mohamed Salah
Mohamed Salah és, amb diferència, el millor futbolista egipci de tots els temps. Està vivint la seva pitjor temporada amb el Liverpool, d’on marxarà al juny, i els 33 anys li pesen. Tot i això, és clau amb Egipte. És un rematador sublim, pren bones decisions dins l’àrea i, a més, és un gran habilitador. Amb Marmoush formen una gran parella de davanters.
El seleccionador: Hossam Hassan
Hossam Hassan és el tercer màxim golejador de la història de la selecció i, des del febrer del 2024, el seleccionador egipci. El seu futbol pragmàtic i la seva actitud enèrgica i de confrontació han tornat a classificar-los a un Mundial. També ha millorat els resultats a la Copa d’Àfrica. Tot i que res l’ha salvat de la crítica de la premsa egípcia. Creuen que els manca qualitat en general.
Predicció: setzens de final
Egipte superarà la fase de grups, sigui en segona o tercera posició. Si ho fa com a segona (el que crec que passarà) s’enfrontaria als setzens a la segona del grup D. Per tant, contra els Estats Units, el Paraguai, Austràlia o el guanyador del play-off entre Kosovo i Turquia. Segons la meva predicció, l’Egipte s’enfrontaria a Turquia o al Paraguai, dues seleccions superiors a l’egípcia.