És un miracle que Haití jugui la Copa del Món del 2026. Un miracle fet realitat gràcies al seleccionador, Sébastien Migné, i al seu equip de caçatalents que han aconseguit nacionalitzar jugadors nascuts lluny d’Haití. Una selecció que juga els seus partits com a local a Curaçao i a la República Dominicana, perquè la situació d’inseguretat a casa seva és incompatible amb l’organització d’un partit de futbol. Haití ja ha complert el seu objectiu classificant-se al Mundial. Però, si tornen a casa amb un punt, serien herois nacionals.
El grup no ajuda
Haití és, clarament, el pitjor equip del grup C. S’estrenarà en un Mundial per segona vegada, després del d’Alemanya l’any 1974, contra Escòcia. En principi, el segon pitjor equip del grup. Les seves opcions de puntuar comencen i acaben a la primera jornada. Perquè a la segona jornada s’enfrontaran al Brasil i a la tercera al Marroc. Dues seleccions d’un planeta diferent del d’Haití. En tots els àmbits.
L’onze ideal
L’equip de Sébastien Migné forma amb un 4-2-3-1, tot i que també ha jugat amb 4-4-2 amb dos davanters centres. El porter titular és Johnny Placide, del Bastia de la segona divisió francesa. La defensa és el punt feble d’Haití. Els davanters del Brasil, del Marroc o d’Escòcia juguen a un altre ritme. Al doble de velocitat. Hannes Delcroix, jugador del Lugano suïss, ex del Burnley, és el millor dels tres. De fet, va arribar a debutar amb la selecció absoluta belga el novembre del 2020. L’estrella del mig del camp és Jean-Ricner Bellegarde. El jugador dels Wolves pot jugar a la mitjapunta o al doble pivot i és el millor en tots els aspectes. Guanyant duels, recuperant pilotes, arribant a l’àrea de segona línia o combinant amb els seus companys. L’atacant més habilidos és Josué Casimir. El jugador de l’Auxerre francès pot jugar per ambdues bandes o a la mitjapunta. A la banqueta hi ha Louicius Deedson, extrem dret a cama canviada, que ha estat importantíssim per la classificació d’Haití, amb les seves conduccions perpendiculars a l’àrea rival, buscant el xut amb la seva cama hàbil. El davanter centre és Frantdzy Pierrot, del Rizespor turc. Destaca per la seva alçada (1,94 m) i capacitat golejadora amb la selecció. Ha fet 33 gols en 47 partits. El davanter suplent, Duckens Nazon, de l’Esteghlal iranià, pot jugar al seu costat i ha estat el màxim golejador d’Haití a la fase de classificació: 6 gols en 10 partits.
Els punts forts
- Creativitat a l’últim terç: Els atacants haitians tenen recursos per generar perill quan s’apropen a la porteria rival. Bellegarde, Casimir, Deedson i fins i tot el lateral Lacroix, que va assistir Nazon amb un toc d’esperò màgic en l’empat a 3 amb Costa Rica. Això sí, és difícil traslladar-ho a rivals de nivell mundialista.
- Valents en sortida de pilota: Si poden construir des dels centrals, no tenen por. Adé, Delcroix i Duverne roden entre ells fins a atraure la pressió rival. Els laterals no els utilitzen en sortida i s’allunyen de la zona de construcció per acumular jugadors a la zona de mitjos. La progressió no sempre és neta ni la més acadèmica, però aconsegueixen marcar la majoria dels gols des d’un atac posicional.
- Bellegarde entre línies: El “fitxatge” de Bellegarde pels 6 últims partits de classificació pel Mundial li va donar una nova dimensió a Haití: la d’un futbolista que pot rebre a l’esquena dels pivots rivals, però també a l’esquena dels davanters contra blocs més alts.
Els punts febles
- L’esquena de la defensa: La línia defensiva haitiana és molt fàcil d’atacar a l’esquena. 4 dels 6 gols que van encaixar a l’última fase classificatòria van venir així. Amb pilotes picades a l’esquena dels laterals, o atacant l’interval central-lateral. Però, defensant amb un bloc mitjà, els defenses veuen la porteria molt lluny.
- Els centrals en duels: Si l’equip juga bloc mitjà i no s’atreveix tant amb bloc baix, a part del component dels rivals més fluixos de la seva confederació, és perquè els seus centrals no són fiables en els duels amb els davanters. Ni per terra, ni per l’aire. I els laterals tampoc són especialistes defensius.
- Pressió lenta i ineficaç: Frantdzy Pierron fa 1,94 m i la seva velocitat i explosivitat per pressionar a camp contrari és molt limitada. L’equip no destaca pel seu fons físic ni per voler imposar un ritme alt, i seleccions que sí que ho proposin poden fer molt mal a Haití, perquè no té les eines per controlar els temps dels partits.
L’estrella: Jean-Ricner Bellegarde
Jean-Ricner Bellegarde va debutar amb Haití al setembre. Nascut als afores de París, va representar França en categories inferiors. Però el jugador del Wolverhampton va decidir fer història amb Haití. Titular a la mitjapunta, ha jugat a totes les altures del mig del camp. Destaca pel seu bon peu i per la seva potent conducció. Per les seves botes passen totes les accions ofensives de la selecció d’Haití.
El seleccionador: Sébastien Migné
Sébastien Migné és el seleccionador des del 2024. I ha aconseguit un miracle. Classificar una selecció d’un país que no ha trepitjat mai. Aconseguia informació dels jugadors local per telèfon i entrenava a distància. Ara, tots els futbolistes viuen fora del país. La seva selecció és valenta, però pateix moltíssim defensant alt i també esperant.
Predicció: fase de grups
Haití ja ha fet la feina. Ja ha tornat a un Mundial cinquanta-dos anys després. Tot el que vingui després, serà benvingut. Però no seria cap sorpresa que tornés a casa amb dues golejades, com a mínim, sota el braç. L’única oportunitat de puntuar la tindrà contra Escòcia, però els de Steve Clark necessiten els 3 punts d’Haití sigui com sigui si volen classificar-se.