Els prínceps de Pèrsia, com és coneguda la selecció de l’Iran, disputaran un dels Mundials més complicats que s’han vist mai. Hauran de jugar als Estats Units mentre el seu país està en guerra amb els nord-americans. La seva presència, de fet, encara no està assegurada del tot. La selecció té el cap ocupat amb què està passant a casa seva, però també en la gran oportunitat que se li va obrir el dia del sorteig de la fase de grups. Va tenir sort i poden avançar a la fase eliminatòria per primera vegada. No estan en el seu millor moment, quan dominaven la Copa d’Àsia als anys 70, però acumulen dues semifinals consecutives. Ara, falta que Ghalenoei deixi anar la mà dels futbolistes més experimentats i integri a la nova generació.
Un grup immillorable
El grup que li ha tocat a l’Iran és, pràcticament, immillorable. La primera jornada jugarà contra la selecció més fluixa del grup i una de les més fluixes de la Copa del Món: Nova Zelanda. Els iranians hauran de guanyar si volen tenir opcions de classificar. La segona jornada és contra la millor selecció del grup, la belga, però no és una de les candidates i no és impossible rascar algun punt. I l’últim partit i, segurament, el decisiu per la classificació de l’Iran, és contra Egipte. Aquí s’ho jugaran tot. Per mi, Egipte arriba millor al Mundial.
L’onze ideal
El seleccionador Amir Ghalenoei ha jugat sempre amb una línia de 4 dirigint l’Iran: 4-2-3-1, 4-1-3-2 o 4-4-2. Però, en els dos amistosos de l’aturada del març, ha tornat al 5-4-1 que va fer servir Queiroz contra Anglaterra al Mundial de Qatar (i no li va sortir bé, va perdre 6-2). La porteria serà per Alireza Beiranvand, del Tractor FC iranià. De la línia de tres centrals, hi ha dos de fixes: a l’eix jugarà Shoja Khalilzadeh, també del Tractor, i a l’esquerra jugarà Ali Nemati, del Foolad iranià. A la dreta, Ghalenoei té l’opció veterana en Hossein Kanaani, del Persepolis iranià, i la millor opció en Saman Fallah, de l’Esteghlal també iranià. Al carril dret, mateix dilema: Ramin Rezaeian, del Foolad, com a opció veterana i que encaixa molt bé en el rol de carriler, i Arya Yousefi, del Sepahan iranià, com a opció de la nova generació. Al carril esquerre està més clar, perquè jugarà el veloç Milad Mohammadi. Al doble pivot, un lloc serà per Saman Ghoddos, del Kalba emiratià, i l’altre se’l disputen el jove de 19 anys Amirmohammad Razzaginia, del Esteghlal, que va brillar en l’amistós contra Costa Rica, i Mohammad Ghorbani, de l’Al-Wahda emiratià. Per la dreta jugarà Ali Gholizadeh, del Lech Poznan polonès, i per l’esquerra Mohammad Mohebi, del Rostov rus. En punta, l’insubstituïble Mehdi Taremi, ara a l’Olympiacos grec. Sardar Azmoun, l’altre mític davanter, ha estat apartat de la selecció per publicar una fotografia amb un líder de Dubai, interpretat com a deslleialtat per les autoritats iranianes.
Els punts forts
- Tornar al 5-4-1: La línia de 5 li va molt bé a l’Iran. Els seus laterals encaixen millor com a carrilers, més coberts defensivament. Els seus centrals, lents però experimentats, s’han de repartir menys metres amb la línia de 5 i centrar-se en la defensa de l’àrea.
- Carrilers profunds: Mohammadi apareixent de segona línia i atacant els espais a la banda esquerra és una de les principals amenaces de l’Iran. Rezaeian també és molt millor futbolista ofensivament que en defensa.
- Centrades laterals i atac de l’àrea: Per això necessita els carrilers alts. Perquè Taremi és un perill pels centrals rivals, se sap ubicar a l’àrea i olora les segones jugades com pocs. Les opcions de gol iranianes arriben amb aquestes centrades cap al davanter centre d’Olympiacos.
Els punts febles
- Línia de tres centrals fluixa: Els tres centrals no són fiables. És un dels problemes que tindrà l’Iran per competir contra seleccions dominants. Físicament són molt inferiors als davanters de primer nivell.
- Azmoun apartat: Amb Azmoun, Taremi té un company de davantera. Sardar Azmoun juga als Emirats Àrabs Units, però ha passat gran part de la seva carrera a Rússia i també al Leverkusen i a la Roma. Sense ell, apartat per fer-se una foto amb un líder de Dubai, considerada deslleialtat al règim per les autoritats de l’Iran, el sostre competitiu dels de Ghalenoei és molt inferior.
- Problemes per superar la primera pressió: L’Iran té molts problemes per superar les primeres pressions i per gestionar la pilota a camp propi. Té moltes pèrdues quan intenta superar combinant passades tot i que, per sort, té el recurs de Taremi en llarg.
L’estrella: Mehdi Taremi
Mehdi Taremi és l’únic jugador iranià en marcar més d’un gol en una Copa del Món. També ha marcat en les últimes sis edicions de la Lliga de Campions. L’any passat es va quedar molt a prop de guanyar-la amb l’Inter. És un davanter amb una gran definició a un toc i capacitat golejadora, però també per recollir la pilota al peu i iniciar transicions conduint i fixant. Amb 33, el físic ja no l’acompanya tant.
El seleccionador: Amir Ghalenoei
Amir Ghalenoei és el seleccionador iranià, en la seva segona etapa, des del març del 2023. Menys d’un any després, va arribar a les semis de la Copa d’Àsia i va perdre contra Qatar. És criticat per no integrar la nova generació als onzes i confiar massa en altres jugadors més experimentats. A dos mesos del Mundial, ha provat la defensa de 5, que ja ha donat bons resultats en el passat. Potser és massa tard.
Predicció: fase de grups
És molt difícil predir quines seleccions seran les que caiguin com a terceres de grup. Perquè de les dotze que acabin terceres, les millors vuit es classificaran igualment pels setzens de final. Però l’Iran, si perd contra Bèlgica i Egipte, pot ser de les pitjors quatre. Pot avançar perfectament, i si rasca un empat amb Egipte ho tindrà molt de cara, però no hauria de tenir molt recorregut de cap de les maneres.