A Oceania no tenen rival. Van atropellar a tots els rivals a la fase de classificació: Tahití, Vanuatu, Samoa, Fiji i Nova Caledònia. Amb 33 gols a favor i 1 en contra en 5 partits. Queda clar que no poden mesurar el seu nivell amb els rivals del seu continent. Però, ja classificats, han obtingut bons resultats contra seleccions europees (derrotes per la mínima contra Ucraïna i Polònia i empat a un contra Noruega), contra seleccions sud-americanes (derrotes per dos a un i per dos a zero contra Colòmbia i l’Equador i una gran victòria per quatre a un amb Xile) i una victòria contra l’únic rival africà que ha enfrontat: un a zero contra la Costa d’Ivori. Però la Copa del Món és diferent i és, sens dubte, la selecció més dèbil del seu grup.
Un grup per competir
Nova Zelanda és la pitjor selecció del grup. Però és un equip competitiu. Això sí, haurà de guanyar un dels dos primers partits, contra l’Iran o contra Egipte, per tenir opcions de classificació. Ho tenen complicat. L’Iran és un equip acostumat a competir i Egipte té jugadors d’uns quants esglaons per sobre dels neozelandesos. I acabaran la fase de grups contra Bèlgica, la més forta del grup.
L’onze ideal
El seleccionador Darren Bazeley alinea un 4-2-3-1, podent-lo adaptar sempre a un 4-4-2. La porteria la defensarà Max Crocombe, porter del Millwall de la segona divisió anglesa. L’amo i senyor del lateral dret és Tim Payne, del Wellington Phoenix neozelandès, però que competeix a la primera divisió d’Austràlia. La parella de centrals la formen Finn Surman, dels Portland Timbers de la MLS, i Tyler Bindon, del Sheffield United de la segona anglesa. Són dos centrals joves (22 i 21 anys) i l’opció veterana és Michael Boxall, de 37 anys i del Minnesota United de la MLS. El lateral esquerrà l’ocuparà Liberato Cacace, del Wrexham de la segona anglesa. Les altres opcions són Ben Old, del Saint-Éttiene de segona francesa, i Francis de Vries, del Auckland FC (com el Wellingoton Phoenix, neozelandès competint a Austràlia). Una posició del doble pivot és, clarament, per Marko Stamenić, del Swansea també de segona anglesa. En canvi, el rol més defensiu de la parella, pot ser per Joe Bell, del Viking FK noruec, o per Ryan Thomas, del PEC Zwolle holandès. La mitjapunta és per l’hàbil Sarpreet Singh, del Wellington Phoenix. L’extrem dret per Elijah Just, del Motherwell escocès, i, l’última posició de tres quarts serà per Callum McCowatt, del Silkeborg danès, o per Matthew Garbett, del Peterborough de tercera anglesa. A la punta d’atac, el capità Chris Wood, del Nottingham Forest.
Els punts forts
- Valents amb pilota: Nova Zelanda no té por a l’hora de sortir amb la pilota jugada des del porter. Li ha costat pèrdues i gols en contra, però també ha aconseguit trobar a Singh en zones de perill o bé facilitar les pilotes en llarg cap a Chris Wood. Al mig del camp, la clau per sortir nets és Marko Stamenić.
- Chris Wood com a centre de gravetat: Juga en llarg cap a Chris Wood és un gran recurs. Totes les mirades van cap a ell i Singh i Just són prou llestos i habilidosos per aprofitar els espais generats pel davanter centre.
- Pilota aturada ofensiva: 3 dels 4 gols que li va fer a la selecció xilena van ser a pilota aturada. També va arribar així l’únic gol que li van fer a Noruega. Molts jugadors juguen al Regne Unit, i valoren aquestes accions com ningú. Surman, Bindon i Wood són els més perillosos. Tim Payne posa bones centrades.
Els punts febles
- Defensa lenta a l’esquena: La defensa neozelandesa és molt rígida i lenta per córrer cap enrere. A més, quan han de disputar duels lluny de l’àrea, tampoc són fiables.
- Pressió massa optimista: Aquesta primera mancança no casa gaire amb la pressió alta que proposa Nova Zelanda. Pels futbolistes que té i els rivals que enfronta, és massa optimista. Són fàcils de superar.
- L’estat físic de Wood: Chris Wood és importantíssim per Nova Zelanda. Per capitalitzar les poques accions de perill que tindran. S’ha perdut 6 mesos per lesió i només en tindrà 2 per preparar-se.
L’estrella: Chris Wood
Chris Wood és un dels millors rematadors del Mundial. Això sí, la Copa del Món li arriba un any tard. La temporada passada va arribar als 20 gols a la Premier amb el Forest. Es va lesionar el genoll a l’octubre, es va operar al desembre, i s’espera que torni a l’abril. Amb la selecció és una màquina de fer gols (en va fer 9 en els 5 partits de classificació) i és el líder i gran capità. També és el màxim golejador històric.
El seleccionador: Darren Bazeley
Darren Bazeley, nascut a Anglaterra, és qui mana a Nova Zelanda. Primer va entrenar la sub-17 i la sub-20, i des del novembre del 2022 entrena l’absoluta. Contra Xile va trencar una ratxa de 8 partits sense guanyar, la pitjor des que va arribar. Implementa un futbol atrevit i propositiu, amb una pressió alta i construint amb passades curtes per sortir jugant. Li ha sortit bé, però contra seleccions grans pateix.
Predicció: fase de grups
Nova Zelanda ja ha complert el seu objectiu. Jugarà el tercer Mundial de la seva història. En aquesta Copa del Món, busquen guanyar el seu primer partit. Ho tindran molt difícil. I més difícil tindran encara classificar-se a la següent ronda.