Mèxic serà el primer país que acollirà tres Copes del Món. Aquesta serà la primera vegada que ho farà compartint-ho amb els Estats Units i Canadà. A la selecció li ha anat especialment bé en els Mundials que ha organitzat. Les dues úniques vegades que ha jugat els quarts de final ha estat com a local. El 1970 ho va fer perquè no hi havia vuitens. I el 1986 va perdre els quarts als penals contra Alemanya. Des d’aleshores, set eliminacions consecutives als vuitens de final i l’última, el 2022, a la fase de grups. La selecció mexicana va en declivi. Ja no té talents com Rafa Márquez, Cuauhtémoc Blanco, Javier “el Chicharito” Hernández, Carlos Vela, Giovanni dos Santos o inclús Andrés Guardado. I ni parlar dels Hugo Sánchez i Luis Hernández. Ara, tenen l’oportunitat de jugar l’anhelat cinquè partit, ara els vuitens de final, gràcies a un sorteig benevolent i a la força de l’afició.
Mèxic aprofita el primer bombo
Mèxic va tenir la sort de formar part del primer bombo com a selecció amfitriona, evitant així totes les grans candidates a la fase de grups. Debutarà contra Sud-àfrica, la selecció més fluixa del grup, però ni de bon tros una ventafocs. A la segona jornada s’enfrontarà a Corea del Sud, la segona millor selecció del grup, a priori, després de la mexicana. I acabarà la fase de grups amb la República Txeca. Mèxic ha de passar com a primera de grup i més sent l’amfitriona, tot i que no ho tindrà fàcil.
L’onze ideal
Javier Aguirre ha utilitzat, fins ara, un 4-3-3 en la majoria dels partits. També ha alineat un 4-4-2, amb dos davanters, i un 5-3-2. A la porteria, Luis Malagón, de l’Amèrica de Mèxic, arriba un pèl per sobre de Raúl Rangel, del Chivas també mexicà. Al lateral dret, s’espera que el titular sigui el d’un perfil més defensiu: Israel Reyes, també de l’Amèrica. L’altra opció, més ofensiva, és Israel Sánchez, del PAOK grec. Els dos centrals estan clars: César Montes, del Lokomotiv de Moscou, i Johan Vásquez, del Gènova. Al lateral esquerre jugarà Jesús Gallardo, del Toluca mexicà. El pivot titular serà l’indiscutible Edson Álvarez, ara cedit del West Ham al Fenerbahçe turc, tot i que Érik Lira, del Cruz Azul mexicà, arriba millor. La segona altura l’ocuparà Obed Vargas, de l’Atlètic de Madrid, i la tercera Álvaro Fidalgo, del Betis, amb les opcions també del jove Gilberto Mora, del Tijuana mexicà, i de Brian Gutiérrez, de Chivas. La banda dreta sembla fixa pel sempre treballador Roberto Alvarado, també de Chivas. A l’esquerra, arriba molt bé Julián Quiñones, de l’Al-Qadsiah de l’Aràbia Saudita. I a la punta de l’atac, el titular és Raúl Jiménez, del Fulham, amb les opcions de Santi Giménez, del Milan, i el màxim golejador del futbol mexicà: Armando González, també de Chivas.
Els punts forts
- La defensa de l’àrea: César Montes és un central dominador dels duels aeris. Israel Reyes és un lateral dret que també juga de central. Johan Vásquez un gran guanyador de duels terrestres. Roberto Alvarado ajuda sempre al lateral. Edson Álvarez es pot fusionar i formar una defensa de 5 i de 6. La defensa mexicana està ben compensada i ordenada. En bloc baix, és difícil fer-li mal.
- La pressió rere pèrdua: Mèxic un equip intens i enèrgic en la pressió després de perdre la pilota. És una drecera cap a la porteria contrària que no pot passar per alt.
- La verticalitat a camp contrari: Quan la selecció mexicana arriba a la zona 2, al terç central del camp, activa els atacs ràpidament. César Montes té un gran desplaçament, també Reyes, i busquen la passada en diagonal. Si no, Raúl Jiménez és un gran guanyador de duels de tota mena i permet plantar la seva selecció a la frontal de l’àrea en molt poques passades.
Els punts febles
- Manca de creativitat a l’últim terç: A Mèxic se li encallen els partits. En part, perquè li falta creativitat i, sobretot, qualitat diferencial a l’últim terç del camp. Li falten jugadors amb la finor necessària per filtrar passades de gol.
- Pocs recursos per circular a camp propi: La base de la jugada mexicana és poc resistent a les pressions rivals. És fàcil treure’ls-hi la pilota (de fet, ho prefereixen).
- Poc gol: Raúl Jiménez és un bon davanter, però, com dèiem, a Mèxic li falten jugadors que li puguin generar ocasions. Li costa moltíssim fer gols a la selecció de Javier Aguirre.
L’estrella: Raúl Jiménez
Raúl Jiménez, el Llop de Tepeji, és el punta referència de la selecció mexicana. Encadena dues temporades amb bons números al Fulham i disputarà el seu quart Mundial amb 35 anys. És molt poderós en el joc aeri i ajuda Mèxic a progressar amb facilitat. És un gran guanyador de duels i ja va marcar a la final de la Copa d’Or contra els Estats Units. Això sí, depèn de les ocasions que li generin els altres.
El seleccionador: Javier Aguirre
Javier “el Vasco” Aguirre afronta el seu tercer Mundial com a seleccionador mexicà. El 2002 va caure als vuitens contra els Estats Units i el 2010 a la mateixa ronda contra l’Argentina. Els seus equips són sempre directes i intensos. A Mèxic, una part del país creu que la seva selecció podria atacar molt millor. La resta pensa que, amb els jugadors que té, no pot fer-hi més. Té pressió com a amfitrió.
Predicció: vuitens de final
La selecció mexicana hauria de passar com a primera del seu grup. D’aquesta manera, als setzens de final es trobaria, segons la meva predicció, amb Escòcia. A la qual hauria d’eliminar per trobar-se a la selecció anglesa als vuitens. I fins aquí arribaria la selecció d’Aguirre.